Notícies de relevància

Treball confirma que el «mobbing» no serà malaltia laboral (veure)

Carta de SEDISEM entregada al ministre de treball (veure)

Reforma del Codi Penal (veure)

Sopar amb els candidats presents a les llistes electorals (veure)

El Códi Penal tipificarà com a delicte l'assetjament laboral (veure)

El Codi Penal tipificarà com delicte l'assetjament laboral 19:04:09 - 15/12/2006*Vocento *VMT -El Consell de Ministres va aprovar avui la reforma del Codi Penal, amb l'objectiu d'incrementar la persecució de delictes en auge, com els relacionats amb l'urbanisme, *asi com l'assetjament laboral o la manipulació genètica per a la clonació. La reforma del Codi Penal ja és un fet. El Projecte de Llei Orgànica que serà remès a les Corts Generals, recull modificacions amb la finalitat de millorar aquelles mesures penals que diversos experts en Dret Penal van demostrar que eren poc efectives. Entre les noves mesures, s'incrementarà la persecució penal dels delictes urbanístics, al mateix temps que s'elevaran les penes dels responsables de pràctiques especulatives sobre el sòl. A més, es començarà a considerar a les persones jurídiques com possibles autors del delicte. En roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la vicepresidenta De la Vega va citar altres nous delictes que seran tipificats en el Codi Penal com l'assetjament laboral, la conducció en estat d'embriaguesa, o la manipulació genètica per a la clonació. Així mateix, va assenyalar que s'endureix la contundència del Codi contra la *habitualidad en el delicte, i s'estenen per als delictes menors penes relacionades amb arrests de cap de setmana, la localització permanent o els treballs en bé de la comunitat. Per altra banda, la reforma del Codi Penal establirà noves mesures amb l'objectiu de millorar el tracte que reben les víctimes del delicte. Per a això, s'impedirà que el delinqüent no pagui la corresponent indemnització per la responsabilitat civil derivada dels seus actes. A més, reforçarà la protecció dels drets dels menors, ampliant els delictes que poden ser comesos contra ells. En relació amb aquesta mesura, s'establirà que el termini de prescripció dels delictes que van sofrir no començarà fins que siguin majors d'edat.

 

Treball confirma que el «mobbing» no serà malaltia laboral

www.lavozdegalicia. 01.08.2005

El nou catàleg de patologies susceptibles d'ajuda estarà llest després de l'estiu.

El mobbing o assetjament moral en el treball no s'inclourà en la llista de noves malalties laborals que estan elaborant els ministeris de Treball i Sanitat en col·laboració amb els agents socials. Així ho van confirmar fonts del departament que dirigeix Jesús Caldera, que van indicar que la dificultat per diagnosticar els casos d'aquest tipus és una de les raons de l'exclusió d'aquest nou fenomen social del llistat.

La relació de noves patologies susceptibles d'un subsidi immediat estarà acabada després de l'estiu. La modificació del catàleg de malalties laborals (el que està en vigor data dels anys setanta) era un dels compromisos de l'anterior Govern popular.

La primera taula de negociació laboral convocada pel nou Executiu socialista va heretar aquesta promesa, convertida ara en una de les prioritats de la reforma laboral propugnada per Jesús Caldera.

Falta de mètode

Diferents col·lectius, entre ells l'Associació Gallega contra l'Assetjament Moral en el Treball, demanden la inclusió del mobbing dintre del catàleg de malalties laborals per a poder optar a una compensació pels perjudicis soferts. Però la seva petició no prospera. Sindicats i Administració coincideixen que no existeix un mètode general d'avaluació o valoració de l'existència d'aquest tipus d'assetjament.

Tampoc existeix una estadística fiable del nombre de casos d'aquestes característiques que es donen a Galícia o a Espanya. El secretari de l'associació gallega, Antonio París, indica que el seu col·lectiu té comptabilitzats actualment una dotzena que s'estan tramitant en els jutjats socials (llevat de dos que estan oberts per la via penal), però aquests són només el 5% dels quals existeixen en tota la comunitat.

Bona part dels afectats recorren a la via judicial per solucionar el seu problema. Fontsb de Treball insisteixen que l'empresa pot prevenir aquest tipus de situacions una vegada es posen en coneixement de la direcció de l'empresa per a la qual es treballa.

Els empleats que suposadament estiguin sotmesos a assetjament laboral, expliquen aquestes mateixes fonts, deuen comunicar-lo al servei de prevenció de riscos laborals de la seva empresa i dels sindicats.

En el cas que els funcionaris d'aquest departament no intervinguin, poden demanar a la Inspecció de Treball un dictamen perquè els inspectors d'aquest departament realitzin un peritatge del cas abans d'arribar a la via judicial.

 

CARTA DE SEDISEM ENTREGADA AL MINISTRE DE TREBALL13.06.2006

Veure la Noticia

 

REFORMA DEL CODI PENAL

14.07.2006

DADES - Principals modificacions del Codi Penal
MADRID (Reuters) - El Govern va aprovar el divendres la reforma del Codi Penal, 10 anys després de l'entrada en vigor de l'actual Codi. Aquestes són les principals dades:
1. CONTRA EL CRIM ORGANITZAT
-- Tipificació del delicte de pertinença, direcció i col·laboració amb associacions per a delinquir
-- El jutge podrà decomissar el patrimoni d'un condemnat per delictes comesos en criminalitat organitzada que no pugui justificar legalment el seu enriquiment.
-- S'incrimina a les societats tapadora que encobrixen entramats econòmics i oculten patrimonis aliens, en perjudici de tercers. Es tipifica com delicte l'actuació del testaferro.
-- Enduriment del règim penal i d'execució específic per a la habitualitat o els "delinqüents professionals". Enduriment de les mesures penitenciàries d'execució per al reincident.
-- Tipificació del falsejament de comptes o documents que manipulin la situació econòmica d'una entitat i causi perjudici a socis o tercers.
-- Increment de la sanció per al delicte de tràfic de drogues comès pels integrants d'una organització delictiva.
-- Reforç de la penalitat dels delictes de falsificació i tràfic de documents d'identitat.
-- Es penalitza la corrupció en el sector privat, a l'introduir en l'àmbit de les empreses privades un delicte similar al suborn
2. PROTECCIÓ DE LES VÍCTIMES DE DELICTES
-- Reforçament del tractament de la responsabilitat civil derivada del delicte per assegurar un pagament: El jutge amplia les seves facultats per investigar el patrimoni de qui comet un delicte.
-- Major protecció dels menors a través de l'ampliació del nombre de delictes que poden ser comesos contra ells: Increment de la sanció per als abusos contra menors de 13 anys en el marc d'organitzacions delictives (de 3 a 5 anys de presó) i penalització del client de la prostitució infantil (de 1 a 5 anys de presó, de 12 a 24 mesos de multa).
3. NOVA DELINQÜÈNCIA
-- Es tipifiquen com delicte les intromissions il·legals en sistemes informàtics aliens ('intrusos'), castigant tant els atacs contra la intimitat com els possibles delictes per danys. També es tipifica com delicte l'estafa mitjançant targetes de crèdit clonades.
-- Es tipifica el falsejament de balanços i informacions per a enganyar als consumidors amb l'objecte de captar inversions o obtenir crèdits.
-- Es tipifica la clonació d'éssers humans amb fins reproductives. Al seu torn, es despenalitza la fecundació d'òvuls humans amb fins distints a la procreació humana.
-- Quan el carnet hagi estat retirat per sanció judicial o administrativa, es penalitzarà la conducció sense permís amb presó de 3 a 6 mesos o multa de 12 a 24 mesos i treballs en benefici de la comunitat durant un termini de 31 a 90 dies, a més de la privació del carnet de 1 a 6 anys.
-- Qui circulin amb elevades taxes d'alcohol o a velocitats excessives seran penalitzats amb penes de presó de 3 a 6 mesos o multa de 6 a 12 mesos o treballs en benefici de la comunitat de 31 a 90 dies, a més de la privació del carnet durant un període de 1 a 4 anys
-- Tipificació de l'assetjament laboral ('*mobbing') com delicte, amb una pena de presó entre 6 mesos i 2 anys
4. MILLORES TÈCNIQUES
-- S'amplia la possibilitat d'aplicar penes alternatives a la presó com multes, treballs en benefici de la comunitat, arrest de cap de setmana i localització permanent. Només els podran obtenir qui no siguin delinqüents habituals i cometin un delicte menor, inferior a dos anys.
-- El Codi actualment en vigor preveu que l'estranger irregular condemnat amb penes inferiors a 6 anys sigui expulsat del territori. La reforma atorga al jutge la possibilitat d'optar entre l'expulsió o la mesura de privació de llibertat
/Per Teresa Larraz/

27è Fòrum independent, d'opinió, tertúlia i debat plural

Crònica de " El trobador de la Segarra" en Joan Ramon Marbà Alamàn.
Sant Guim de Freixenet, dissabte 7 d'Octubre del 2006, a les nou en punt i al Restaurant Ca la Maria s'inicia la trobada d'aquest 27è Fòrum d'opinió i tertúlia dedicat a les forces polítiques que amb la presencia de cinc candidats presents a les llistes electorals, ens explicaran el "Projecte per a Catalunya".
Amb la primera presencia d'un dels invitats, el senyor Ismael Zapater s'inicia la arribada dels invitats al fòrum, seguit el senyor Jordi Ausàs i desprès el senyor Francesc Pané . També alguns dels participants al debat tot i complint la primera part del horari fins a les 21,30 hores en que ja estant tots presents, invitats i participants, es va passant al menjador, on una ben disposta taula ens estava esperant.

Uns bons entremesos ens van afavorir per engrescar l'ambient a taula, amb dinou persones ben aposentades i disposades al bon àpat i a una tertúlia ben preparada.Així que després del xai guisat i unes variades postres, a les onze en punt s'inicià l'acte prenent la paraula el senyor Joan Marsans, organitzador de Tribuna Oberta, i d'aquest 27è Fòrum Independent d'Opinió, tertúlia i debat. En primer lloc ressaltà que Tribuna Oberta ja te pagina web on es pot consultar
totes les trobades que fins ara s'han fet. A continuació manifestà i excusà la assistència del senyor Salvador Bordes,
candidat núm. 10 de C.I.U. i en lloc seu presenta i dona la benvinguda al senyor Antoni Balasch Parisi, nat a Albesa en el 1958 i alcalde d'Albesa, Diputat per Lleida, llicenciat amb pedagogia i mestre, que tot seguit prengué la paraula :

"En representació de C I U ens parla del canvi que li convé a Catalunya en lo que pertany a Cultura i Ensenyament. En portar a terme un pla general per la música, fer consells per les arts, un mecenatge important i efectiu per facilitar el
desenvolupament i l'ensenyança i sobretot ser avantguarda dels de tot els valors culturals, crear un parc de la imatge, circuits de àudio visuals, que els municipis disposin de bons equipaments i finalment que les biblioteques arribin
a tot arreu, fins les de les escoles han de pertànyer al circuit de la Generalitat."

Seguidament en Joan Marsans presentà a Francesc Pané Sans, candidat núm. 1 de ICV-EUiA, nat a les Borges Blanques el 1955, 3er. tinent d'alcalde del Ajunta- ment de Lleida, membre de la Junta de Govern Local, Regidor de Participació Ciutadana i Promoció de la Dona, Regidor de La Bordeta, llicenciat amb Filologia Catalana, professor de ensenyament secundari a Lleida, Catedràtic de Llengua i Literatura catalanes, escriptor i poeta que tot seguit prengué la paraula :

"Comença dient que les coses bones son per poca gent, i el grup aquí present ho justifica plenament. Comença parlant del acord del Tinell i de la acció de govern d'un tripartit força mogut i amb un bon balanç, posant ara la il·lusió amb un estatut que si be no es el millor, si millora i molt els anteriors acords amb el govern de Madrid. Cal millorar totes les comunicacions, modernitzar el país, millorar la sanitat i l'ensenyança, cal que el poder polític sigui prop del ciutadà, impulsar noves tendències i cultius, controlar el creixement de les ciutats i que el territori, nostra terra, no sigui motiu de transaccions fraudulentes. Igualtat per dones , homes i joventut, amb vivenda i treball per que es puguin desenvolupar i que la despesa social arribi al 60% del pressupost."

Tot seguit en Joan Marsans presentà a Ismael Zapater i Zapater, candidat núm. 2 del PPC, natural de Velilla de Cinca (Osca) el 1949. Mestre, llicenciat en Filosofia i Lletres secció de Geografia i Història per la Universitat de
Saragossa ,Professor de la Uned, Catedràtic de Batxillerat i fou director dels instituts de Bellpuig i Agramunt, Catedràtic de Geografia i Història al Institut Màrius Torres de Lleida i membre del Comitè Executiu i responsable D'Educació del PPC a les terres de Lleida i que seguidament prengué la paraula :

"Manifesta de manera seriosa i molt rotunda les poques coses que ha fet el tripartit a Catalunya i seguidament i de manera breu exposa el grans problemes que tenim per a solucionar : Emigració, La seguretat ciutadana, La problemàtica dels
pagesos i ramaders, Les infrastructures, els serveis sanitaris totalment deficients, La educació, resumint els problemes quotidians de qualsevol família que queden sense resoldre una legislatura mes.

De nou en Joan Marsans presentà al quart invitat, en Jordi Ausàs Coll candidat núm. 2 de ERC, nat a la Seu d'Urgell el 1960, professor de EGB i mestre de català per la Universitat de Barcelona. Alcalde de La Seu d'Urgell , ha estat director de L'escola Andorrana de les Escaldes, al Principat d'Andorra i ens diu :

" El govern de Catalunya ha de ser catalanista i de progrés per afrontar el repte d'una Catalunya que vol créixer i ho te que fer amb una bona política social, un bon pla de ciutadania, beques escolars per a tots, guarderies suficients i una
posició ben forta per no tenir desavinences amb Madrid. Vivendes socials per la joventut, eliminar les llistes d'espera als centres mèdics, la gratuïtat als llibres escolars, activar les seleccions esportives i aplicar les 25 lleis estatals
que serien positives per el nostre país. Per finalitzar afrontar la distribució de Catalunya amb vegueries i amb el consens
de totes les forces polítiques."

Ara a Joan Marsans li toca presentar al últim dels invitats de les candidatures de les pròximes eleccions a aquest sopar, a aquest Fòrum de Tribuna Oberta, i es el senyor Antoni Llevot Lloret, representant del PSC, nat a Betesa ( Osca) l'any 1950, llicenciat amb Belles Arts, professor de Arts Plàstiques i Dibuix, Catedràtic d'Institut de Batxillerat, Regidor de Cultura del Ajuntament de Lleida, diputat provincial de La Diputació de Lleida i membre del consell Comarcal del Segrià i diu :

"Agraeix la invitació al acte per poder parlar de política de manera normalitzada, i explica el canvi de llista a Lleida i de les persones que la configuren. Menciona al candidat a president Sr. Montilla con un home amb capacitat de negociar i de fer bons pactes per atendre les demandes dels ciutadans, demandes que habitualment es fan per mitja dels ajuntaments, medi on es desenvolupa la vida política i que cal fer-los-hi costat per tirar endavant. Les dades econòmiques diuen que a Lleida la aportació del Govern català ha passat de 350 € al any a 750 € en el últim període, la qual cosa demostra que hi ha un veritable interès per que tot Catalunya sigui partícip de aquesta nova etapa que aviat tindrem per medi del nou Estatut. Vol traslladar a la ciutadania la il·lusió de una nova manera de fer en benefici dels ciutadans, de la indústria, la pagesia i el turisme., amb un programa molt equilibrat per afrontar un futur ple de exigències i necessitats."

Aplaudiments per atots els participants de les cinc candidatures i amb aquesta exposició essent les 23,55 hores es passa al apartat de col·loqui i preguntes. En primer lloc en Joan Marsans dona la paraula a qui fa aquesta crònica.

" En Joan R Marbà manifestà a tots els presents que la ciutadania en general no veia solució al problemes que mes preocupa el dia a dia, la seguretat, la sanitat, l'ensenyança i la justícia i a pesar que es veritat que algun que altre avenç
es va fent en aquestos camps, no hi ha dedicació i al mon polític els preocupen altres coses"
Respongueren els senyors Llevot, Balasch ,Pané i Ausàs canalitzant de diferents maneres la situació actual de cada un dels temes ; així ja es pot entendre que no pot haver-hi un mosso per cada persona ni per cada casa, vigilant-los, i que
tampoc podem tenir un metge per cada malalt. En resum moltes explicacions, de moment, a aquesta intervenció i a la de casi tots els presents que si sumaren de manera generalitzada.
"La Sra. Marina Parés consulta sobre el POUM, i la política del sol, mencionant els abusos que es solen a fer des de els Ajuntaments, també de les associacions i les seves activitats per que tinguin centres propis de desenvolupament."
Responen els Senyors Pané i Llevot amb el sentit de que cada vegada es te mes cura d'aquesta activitat municipal i a no tardar si afegiran nous controls metòdics que no permetran determinades actituds. Les associacions ara ja son molt importants a Catalunya i cada vegada ho seran mes, per tant caldrà dotar-les de mitjans. Altres assistents participaren en preguntes d'aquest tema, amb harmonia i bon fer.
A les 01,00 hores i a pesar del caliu que hi ha, es decideix donar per acabat l'acte en mig d'una bona companyonia i de haver complert les expectatives.

(Tornar al principi)

Collaboration by Acoso Moral. All rights reserved©2005-2006

Registro Nacional de Asociaciones. Grupo:1Sección:1. Nº. nacional: 58556. NIF:G-63820807